Diccionari de divisió sil·làbica

Paraula	Síl·labes
obsidional (adjectiu)	ob·si·di·o·nal
obsignador (nom masculí)	ob·sig·na·dor
obsolescència (nom femení)	ob·so·les·cèn·ci·a
obsolescent (adjectiu)	ob·so·les·cent
obsolet (adjectiu)	ob·so·let
obstacle (nom masculí)	obs·ta·cle
obstaculitzar (verb)	obs·ta·cu·lit·zar
obstant (conjunció)	obs·tant
obstar (verb)	obs·tar
obstetra (nom femení)	obs·te·tra
obstetre (nom masculí)	obs·te·tre
obstètric (adjectiu)	obs·tè·tric
obstetrícia (nom femení)	obs·te·trí·ci·a
obstinació (nom femení)	obs·ti·na·ci·ó
obstinada (nom femení)	obs·ti·na·da
obstinadament (adverbi)	obs·ti·na·da·ment
obstinar (verb)	obs·ti·nar
obstinat (adjectiu)	obs·ti·nat
obstinat (nom masculí)	obs·ti·nat
obstrucció (nom femení)	obs·truc·ci·ó
obstruccionisme (nom masculí)	obs·truc·ci·o·nis·me
obstruccionista (adjectiu)	obs·truc·ci·o·nis·ta
obstruccionista (nom masculí)	obs·truc·ci·o·nis·ta
obstruccionista (nom femení)	obs·truc·ci·o·nis·ta
obstructiu (adjectiu)	obs·truc·tiu
obstruir (verb)	obs·tru·ir
obtectada (nom femení)	ob·tec·ta·da
obtectat (adjectiu)	ob·tec·tat
obtemperar (verb)	ob·tem·pe·rar
obtenció (nom femení)	ob·ten·ci·ó
obtenidor (adjectiu)	ob·te·ni·dor
obteniment (nom masculí)	ob·te·ni·ment
obtenir (verb)	ob·te·nir
obtentor (nom masculí)	ob·ten·tor
obtestació (nom femení)	ob·tes·ta·ci·ó
obtindre (verb)	ob·tin·dre
obtundent (adjectiu)	ob·tun·dent
obtundent (nom masculí)	ob·tun·dent
obturació (nom femení)	ob·tu·ra·ci·ó
obturador (adjectiu)	ob·tu·ra·dor
obturador (nom masculí)	ob·tu·ra·dor
obturar (verb)	ob·tu·rar
obtús (adjectiu)	ob·tús
obtusament (adverbi)	ob·tu·sa·ment
obtusangle (adjectiu)	ob·tu·san·gle
obús (nom masculí)	o·bús
obusera (nom femení)	o·bu·se·ra
obvagulació (nom femení)	ob·va·gu·la·ci·ó
obvenció (nom femení)	ob·ven·ci·ó
obvencional (adjectiu)	ob·ven·ci·o·nal
obvenir (verb)	ob·ve·nir
obventici (adjectiu)	ob·ven·ti·ci
obvers (nom masculí)	ob·vers
obversió (nom femení)	ob·ver·si·ó
obvi (adjectiu)	ob·vi
òbviament (adverbi)	òb·vi·a·ment
obviar (verb)	ob·vi·ar
obvietat (nom femení)	ob·vi·e·tat
oc (nom masculí)	oc
OC (nom masculí)	OC
OC (adverbi)	OC
oca (nom femení)	o·ca
ocapi (nom masculí)	o·ca·pi
ocarina (nom femení)	o·ca·ri·na
ocàs (nom masculí)	o·càs
ocasió (nom femení)	o·ca·si·ó
ocasionador (adjectiu)	o·ca·si·o·na·dor
ocasionador (nom masculí)	o·ca·si·o·na·dor
ocasionadora (nom femení)	o·ca·si·o·na·do·ra
ocasional (adjectiu)	o·ca·si·o·nal
ocasionalisme (nom masculí)	o·ca·si·o·na·lis·me
ocasionalista (adjectiu)	o·ca·si·o·na·lis·ta
ocasionalista (nom masculí)	o·ca·si·o·na·lis·ta
ocasionalista (nom femení)	o·ca·si·o·na·lis·ta
ocasionalment (adverbi)	o·ca·si·o·nal·ment
ocasionar (verb)	o·ca·si·o·nar
ocater (nom masculí)	o·ca·ter
ocatera (nom femení)	o·ca·te·ra
occamisme (nom masculí)	oc·ca·mis·me
occamista (adjectiu)	oc·ca·mis·ta
occamista (nom masculí)	oc·ca·mis·ta
occamista (nom femení)	oc·ca·mis·ta
occident (nom masculí)	oc·ci·dent
occidental (adjectiu)	oc·ci·den·tal
occidental (nom masculí)	oc·ci·den·tal
occidental (nom femení)	oc·ci·den·tal
occidentalisme (nom masculí)	oc·ci·den·ta·lis·me
occidentalista (adjectiu)	oc·ci·den·ta·lis·ta
occidentalista (nom masculí)	oc·ci·den·ta·lis·ta
occidentalista (nom femení)	oc·ci·den·ta·lis·ta
occidentalització (nom femení)	oc·ci·den·ta·lit·za·ci·ó
occidentalitzar (verb)	oc·ci·den·ta·lit·zar
occidor (adjectiu)	oc·ci·dor
occidor (nom masculí)	oc·ci·dor
occidora (nom femení)	oc·ci·do·ra
occidu (adjectiu)	oc·ci·du
occípit (nom masculí)	oc·cí·pit
occipital (adjectiu)	oc·ci·pi·tal
occipital (nom masculí)	oc·ci·pi·tal
occipitoparietal (adjectiu)	oc·ci·pi·to·pa·ri·e·tal

201 - 300 de 2313 resultats amb o anteriors següents

Cerca

Llista alfabètica