LOFC
Lèxic Obert Flexionat de Català

Diccionari de divisió sil·làbica

abcdefghijklmnopqrstuvwxyz
ParaulaSíl·labes
dermatoneurosi (nom femení) der·ma·to·neu·ro·si
dermatoplàstic (adjectiu) der·ma·to·plàs·tic
dermatosi (nom femení) der·ma·to·si
dermatosquelet (nom masculí) der·ma·tos·que·let
dermèstids (nom masculí) der·mès·tids
dèrmic (adjectiu) dèr·mic
dermis (nom femení) der·mis
dermitis (nom femení) der·mi·tis
dermografisme (nom masculí) der·mo·gra·fis·me
dermoide (adjectiu) der·moi·de
dermoide (nom masculí) der·moi·de
dermopatia (nom femení) der·mo·pa·ti·a
dermòpters (nom masculí) der·mòp·ters
dermoquèlids (nom masculí) der·mo·què·lids
dermoreacció (nom femení) der·mo·re·ac·ci·ó
dermostosi (nom femení) der·mos·to·si
dermòtrop (adjectiu) der··trop
dermòtrop (nom masculí) der··trop
dermotropisme (nom masculí) der·mo·tro·pis·me
derna (nom femení) der·na
derogable (adjectiu) de·ro·ga·ble
derogació (nom femení) de·ro·ga·ci·ó
derogar (verb) de·ro·gar
derogatori (adjectiu) de·ro·ga·to·ri
derrama (nom femení) der·ra·ma
derramar (verb) der·ra·mar
derrapada (nom femení) der·ra·pa·da
derrapar (verb) der·ra·par
derrapatge (nom masculí) der·ra·pat·ge
derrick (nom masculí) der·rick
derris (nom femení) der·ris
derroc (nom masculí) der·roc
derrocament (nom masculí) der·ro·ca·ment
derrocar (verb) der·ro·car
derrota (nom femení) der·ro·ta
derrotar (verb) der·ro·tar
derroter (nom masculí) der·ro·ter
derrotera (nom femení) der·ro·te·ra
derrotisme (nom masculí) der·ro·tis·me
derrotista (adjectiu) der·ro·tis·ta
derrotista (nom masculí) der·ro·tis·ta
derrotista (nom femení) der·ro·tis·ta
derruir (verb) der·ru·ir
dertusà (adjectiu) der·tu·
dertusà (nom masculí) der·tu·
dertusana (nom femení) der·tu·sa·na
dervís (nom masculí) der·vís
dervís (nom femení) der·vís
dervix (nom masculí) der·vix
dervix (nom femení) der·vix
des (preposició) des
des (nom masculí) des
desabarrotar (verb) des·a·bar·ro·tar
desabellar (verb) des·a·be·llar
desabillament (nom masculí) des·a·bi·lla·ment
desabillar (verb) des·a·bi·llar
desabonament (nom masculí) des·a·bo·na·ment
desabonar (verb) des·a·bo·nar
desabonyegador (nom masculí) des·a·bo·nye·ga·dor
desabonyegar (verb) des·a·bo·nye·gar
desabrigar (verb) des·a·bri·gar
desabrigat (adjectiu) des·a·bri·gat
desacalorar (verb) des·a·ca·lo·rar
desacatament (nom masculí) des·a·ca·ta·ment
desacatar (verb) des·a·ca·tar
desacceleració (nom femení) des·ac·ce·le·ra·ci·ó
desaccelerar (verb) des·ac·ce·le·rar
desacceleròmetre (nom masculí) des·ac·ce·le··me·tre
desaccentuació (nom femení) des·ac·cen·tu·a·ci·ó
desaccentuar (verb) des·ac·cen·tu·ar
desaceració (nom femení) des·a·ce·ra·ci·ó
desacerar (verb) des·a·ce·rar
desacidificació (nom femení) des·a·ci·di·fi·ca·ci·ó
desacidificar (verb) des·a·ci·di·fi·car
desaclimatació (nom femení) des·a·cli·ma·ta·ci·ó
desaclimatar (verb) des·a·cli·ma·tar
desacoblament (nom masculí) des·a·co·bla·ment
desacoblar (verb) des·a·co·blar
desacollir (verb) des·a·co·llir
desacomodadament (adverbi) des·a·co·mo·da·da·ment
desacomodat (adjectiu) des·a·co·mo·dat
desacompanyat (adjectiu) des·a·com·pa·nyat
desaconductament (nom masculí) des·a·con·duc·ta·ment
desaconductar (verb) des·a·con·duc·tar
desaconduïment (nom masculí) des·a·con·du·ï·ment
desaconduir (verb) des·a·con·du·ir
desaconduït (adjectiu) des·a·con·du·ït
desaconselladament (adverbi) des·a·con·se·lla·da·ment
desaconsellar (verb) des·a·con·se·llar
desacord (nom masculí) des·a·cord
desacordadament (adverbi) des·a·cor·da·da·ment
desacordança (nom femení) des·a·cor·dan·ça
desacordar (verb) des·a·cor·dar
desacordat (adjectiu) des·a·cor·dat
desacorralar (verb) des·a·cor·ra·lar
desacostar (verb) des·a·cos·tar
desacostumadament (adverbi) des·a·cos·tu·ma·da·ment
desacostumament (nom masculí) des·a·cos·tu·ma·ment
desacostumar (verb) des·a·cos·tu·mar
desacostumat (adjectiu) des·a·cos·tu·mat

1301 - 1400 de 6050 resultats amb d   anteriors següents

abcdefghijklmnopqrstuvwxyz

Cerca

  • Llista alfabètica
Buscar en aquest diccionari: