Diccionari de divisió sil·làbica

Paraula	Síl·labes
excepcionalitat (nom femení)	ex·cep·ci·o·na·li·tat
excepcionalment (adverbi)	ex·cep·ci·o·nal·ment
excepte (preposició)	ex·cep·te
exceptuable (adjectiu)	ex·cep·tu·a·ble
exceptuar (verb)	ex·cep·tu·ar
excés (nom masculí)	ex·cés
excessiu (adjectiu)	ex·ces·siu
excessivament (adverbi)	ex·ces·si·va·ment
excipient (nom masculí)	ex·ci·pi·ent
exciple (nom masculí)	ex·ci·ple
excisió (nom femení)	ex·ci·si·ó
excitabilitat (nom femení)	ex·ci·ta·bi·li·tat
excitable (adjectiu)	ex·ci·ta·ble
excitació (nom femení)	ex·ci·ta·ci·ó
excitador (adjectiu)	ex·ci·ta·dor
excitador (nom masculí)	ex·ci·ta·dor
excitadora (nom femení)	ex·ci·ta·do·ra
excitament (nom masculí)	ex·ci·ta·ment
excitància (nom femení)	ex·ci·tàn·ci·a
excitant (adjectiu)	ex·ci·tant
excitant (nom masculí)	ex·ci·tant
excitar (verb)	ex·ci·tar
excitatiu (adjectiu)	ex·ci·ta·tiu
excitatriu (nom femení)	ex·ci·ta·triu
excitó (nom masculí)	ex·ci·tó
excitró (nom masculí)	ex·ci·tró
exclamació (nom femení)	ex·cla·ma·ci·ó
exclamar (verb)	ex·cla·mar
exclamatiu (adjectiu)	ex·cla·ma·tiu
exclamatori (adjectiu)	ex·cla·ma·to·ri
exclaustració (nom femení)	ex·claus·tra·ci·ó
exclaustrar (verb)	ex·claus·trar
excloent (adjectiu)	ex·clo·ent
exclorre (verb)	ex·clor·re
excloure (verb)	ex·clou·re
excloure (pronom)	ex·clou·re
exclusió (nom femení)	ex·clu·si·ó
exclusiu (adjectiu)	ex·clu·siu
exclusiva (nom femení)	ex·clu·si·va
exclusivament (adverbi)	ex·clu·si·va·ment
exclusivisme (nom masculí)	ex·clu·si·vis·me
exclusivista (adjectiu)	ex·clu·si·vis·ta
exclusivista (nom masculí)	ex·clu·si·vis·ta
exclusivista (nom femení)	ex·clu·si·vis·ta
exclusivitat (nom femení)	ex·clu·si·vi·tat
excogitable (adjectiu)	ex·co·gi·ta·ble
excogitació (nom femení)	ex·co·gi·ta·ci·ó
excogitar (verb)	ex·co·gi·tar
excomunicable (adjectiu)	ex·co·mu·ni·ca·ble
excomunicació (nom femení)	ex·co·mu·ni·ca·ci·ó
excomunicar (verb)	ex·co·mu·ni·car
excomunió (nom femení)	ex·co·mu·ni·ó
excoriable (adjectiu)	ex·co·ri·a·ble
excoriació (nom femení)	ex·co·ri·a·ci·ó
excoriar (verb)	ex·co·ri·ar
excoriatiu (adjectiu)	ex·co·ri·a·tiu
excorticació (nom femení)	ex·cor·ti·ca·ci·ó
excorticar (verb)	ex·cor·ti·car
excreció (nom femení)	ex·cre·ci·ó
excrement (nom masculí)	ex·cre·ment
excremental (adjectiu)	ex·cre·men·tal
excrementar (verb)	ex·cre·men·tar
excrementici (adjectiu)	ex·cre·men·ti·ci
excrementós (adjectiu)	ex·cre·men·tós
excrescència (nom femení)	ex·cres·cèn·ci·a
excreta (nom femení)	ex·cre·ta
excretar (verb)	ex·cre·tar
excretor (adjectiu)	ex·cre·tor
excretori (adjectiu)	ex·cre·to·ri
exculpació (nom femení)	ex·cul·pa·ci·ó
exculpar (verb)	ex·cul·par
exculpatori (adjectiu)	ex·cul·pa·to·ri
excurs (nom masculí)	ex·curs
excursió (nom femení)	ex·cur·si·ó
excursionisme (nom masculí)	ex·cur·si·o·nis·me
excursionista (adjectiu)	ex·cur·si·o·nis·ta
excursionista (nom masculí)	ex·cur·si·o·nis·ta
excursionista (nom femení)	ex·cur·si·o·nis·ta
excusa (nom femení)	ex·cu·sa
excusable (adjectiu)	ex·cu·sa·ble
excusació (nom femení)	ex·cu·sa·ci·ó
excusar (verb)	ex·cu·sar
excusat (nom masculí)	ex·cu·sat
excussió (nom femení)	ex·cus·si·ó
èxeat (nom masculí)	è·xe·at
execrabilitat (nom femení)	e·xe·cra·bi·li·tat
execrable (adjectiu)	e·xe·cra·ble
execrablement (adverbi)	e·xe·cra·ble·ment
execració (nom femení)	e·xe·cra·ci·ó
execrar (verb)	e·xe·crar
execratori (adjectiu)	e·xe·cra·to·ri
execució (nom femení)	e·xe·cu·ci·ó
executable (adjectiu)	e·xe·cu·ta·ble
executant (adjectiu)	e·xe·cu·tant
executant (nom masculí)	e·xe·cu·tant
executant (nom femení)	e·xe·cu·tant
executar (verb)	e·xe·cu·tar
executiu (adjectiu)	e·xe·cu·tiu
executiu (nom masculí)	e·xe·cu·tiu
executiva (nom femení)	e·xe·cu·ti·va

9101 - 9200 de 9765 resultats amb e anteriors següents

Cerca

Llista alfabètica