Lèxic Obert Flexionat de Català
polir - verb
pronominal; transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| poleixo poleixes poleix polim poliu poleixen | polia polies polia políem políeu polien | polí polires polí polírem políreu poliren | poliré poliràs polirà polirem polireu poliran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| poliria poliries poliria poliríem poliríeu polirien | poleixi poleixis poleixi polim poliu poleixin | polís polissis polís políssim políssiu polissin | poleix poleixi polim poliu poleixin | ||
| Infinitiu | polir | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | polint | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: servir
forma nominal : poliment
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
El LOCF és un conjunt de recursos lingüístics orientat al gran públic, però també a la comunitat científica. Es tracta d’una eina per a tots els que treballen en llengua catalana o tenen interès o dubtes sobre el seu funcionament. Tots els continguts del LOCF es troben en constant desenvolupament.