polir - verb

po·lir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
poleixo
poleixes
poleix
polim
poliu
poleixen
polia
polies
polia
políem
políeu
polien
polí
polires
polí
polírem
políreu
poliren
poliré
poliràs
polirà
polirem
polireu
poliran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
poliria
poliries
poliria
poliríem
poliríeu
polirien
poleixi
poleixis
poleixi
polim
poliu
poleixin
polís
polissis
polís
políssim
políssiu
polissin

poleix
poleixi
polim
poliu
poleixin
Infinitiupolir
Gerundipolint
Participi
politpolida
politspolides

Flexionat com: servir

forma nominal : poliment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana