Lèxic Obert Flexionat de Català
unir - verb
pronominal; transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| uneixo uneixes uneix unim uniu uneixen | unia unies unia uníem uníeu unien | uní unires uní unírem uníreu uniren | uniré uniràs unirà unirem unireu uniran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| uniria uniries uniria uniríem uniríeu unirien | uneixi uneixis uneixi unim uniu uneixin | unís unissis unís uníssim uníssiu unissin | uneix uneixi unim uniu uneixin | ||
| Infinitiu | unir | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | unint | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: servir
forma nominal : unió
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
El LOCF és un conjunt de recursos lingüístics orientat al gran públic, però també a la comunitat científica. Es tracta d’una eina per a tots els que treballen en llengua catalana o tenen interès o dubtes sobre el seu funcionament. Tots els continguts del LOCF es troben en constant desenvolupament.