|
retenir - verb
re·te·nir pronominal; transitiu
Indicatiu
|
---|
Present
| Pretèrit imperfet
| Passat simple
| Futur
|
retinc retens reté retenim reteniu retenen
| retenia retenies retenia reteníem reteníeu retenien
| retinguí retingueres retingué retinguérem retinguéreu retingueren
| retindré retindràs retindrà retindrem retindreu retindran
|
Condicional
| Subjuntiu
| Imperatiu
|
| Present
| Pretèrit imperfet
|
|
retindria retindries retindria retindríem retindríeu retindrien
| retingui retinguis retingui retinguem retingueu retinguin
| retingués retinguessis retingués retinguéssim retinguéssiu retinguessin
| retén / retingues retingui retinguem reteniu / retingueu retinguin
|
Infinitiu | retenir |
---|
Gerundi | retenint |
---|
Participi | retingut | retinguda | retinguts | retingudes |
|
---|
Flexionat com: sobrevenir forma nominal : retinguda, reteniment, retenció Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana
|
Lèxic Obert Flexionat de Català
El LOCF és un conjunt de recursos lingüístics orientat al gran públic, però també a la comunitat científica. Es tracta d’una eina per a tots els que treballen en llengua catalana o tenen interès o dubtes sobre el seu funcionament. Tots els continguts del LOCF es troben en constant desenvolupament.
|