|
repicar - verb
re·pi·car transitiu; intransitiu
Indicatiu
|
---|
Present
| Pretèrit imperfet
| Passat simple
| Futur
|
repico repiques repica repiquem repiqueu repiquen
| repicava repicaves repicava repicàvem repicàveu repicaven
| repiquí repicares repicà repicàrem repicàreu repicaren
| repicaré repicaràs repicarà repicarem repicareu repicaran
|
Condicional
| Subjuntiu
| Imperatiu
|
| Present
| Pretèrit imperfet
|
|
repicaria repicaries repicaria repicaríem repicaríeu repicarien
| repiqui repiquis repiqui repiquem repiqueu repiquin
| repiqués repiquessis repiqués repiquéssim repiquéssiu repiquessin
| repica repiqui repiquem repiqueu repiquin
|
Infinitiu | repicar |
---|
Gerundi | repicant |
---|
Participi | repicat | repicada | repicats | repicades |
|
---|
Flexionat com: abarrocar forma nominal : repicó, repicament, repicat Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana
|
Lèxic Obert Flexionat de Català
El LOCF és un conjunt de recursos lingüístics orientat al gran públic, però també a la comunitat científica. Es tracta d’una eina per a tots els que treballen en llengua catalana o tenen interès o dubtes sobre el seu funcionament. Tots els continguts del LOCF es troben en constant desenvolupament.
|