transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| envinagro envinagres envinagra envinagrem envinagreu envinagren | envinagrava envinagraves envinagrava envinagràvem envinagràveu envinagraven | envinagrí envinagrares envinagrà envinagràrem envinagràreu envinagraren | envinagraré envinagraràs envinagrarà envinagrarem envinagrareu envinagraran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| envinagraria envinagraries envinagraria envinagraríem envinagraríeu envinagrarien | envinagri envinagris envinagri envinagrem envinagreu envinagrin | envinagrés envinagressis envinagrés envinagréssim envinagréssiu envinagressin | envinagra envinagri envinagrem envinagreu envinagrin | ||
| Infinitiu | envinagrar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | envinagrant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : envinagrada
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana