estormeir - verb

es·tor·me·ir

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
estormeeixo
estormeeixes
estormeeix
estormeïm
estormeïu
estormeeixen
estormeïa
estormeïes
estormeïa
estormeíem
estormeíeu
estormeïen
estormeí
estormeïres
estormeí
estormeírem
estormeíreu
estormeïren
estormeiré
estormeiràs
estormeirà
estormeirem
estormeireu
estormeiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
estormeiria
estormeiries
estormeiria
estormeiríem
estormeiríeu
estormeirien
estormeeixi
estormeeixis
estormeeixi
estormeïm
estormeïu
estormeeixin
estormeís
estormeïssis
estormeís
estormeíssim
estormeíssiu
estormeïssin

estormeeix
estormeeixi
estormeïm
estormeïu
estormeeixin
Infinitiuestormeir
Gerundiestormeint
Participi
estormeïtestormeïda
estormeïtsestormeïdes

Flexionat com: esvair