desentendre - verb

des·en·ten·dre

pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desentenc
desentens
desentén
desentenem
desenteneu
desentenen
desentenia
desentenies
desentenia
desenteníem
desenteníeu
desentenien
desentenguí
desentengueres
desentengué
desentenguérem
desentenguéreu
desentengueren
desentendré
desentendràs
desentendrà
desentendrem
desentendreu
desentendran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desentendria
desentendries
desentendria
desentendríem
desentendríeu
desentendrien
desentengui
desentenguis
desentengui
desentenguem
desentengueu
desentenguin
desentengués
desentenguessis
desentengués
desentenguéssim
desentenguéssiu
desentenguessin

desentén
desentengui
desentenguem
desenteneu
desentenguin
Infinitiudesentendre
Gerundidesentenent
Participi
desentèsdesentesa
desentesosdesenteses

Flexionat com: encendre

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana