desvear - verb

des·ve·ar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desveo
desvees
desvea
desveem
desveeu
desveen
desveava
desveaves
desveava
desveàvem
desveàveu
desveaven
desveí
desveares
desveà
desveàrem
desveàreu
desvearen
desvearé
desvearàs
desvearà
desvearem
desveareu
desvearan
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desvearia
desvearies
desvearia
desvearíem
desvearíeu
desvearien
desvei
desveis
desvei
desveem
desveeu
desvein
desveés
desveessis
desveés
desveéssim
desveéssiu
desveessin

desvea
desvei
desveem
desveeu
desvein
Infinitiudesvear
Gerundidesveant
Participi
desveatdesveada
desveatsdesveades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana