colltòrcer - verb

coll·tòr·cer

intransitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
colltorço
colltorces
colltorç
colltorcem
colltorceu
colltorcen
colltorcia
colltorcies
colltorcia
colltorcíem
colltorcíeu
colltorcien
colltorcí
colltorceres
colltorcé
colltorcérem
colltorcéreu
colltorceren
colltorceré
colltorceràs
colltorcerà
colltorcerem
colltorcereu
colltorceran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
colltorceria
colltorceries
colltorceria
colltorceríem
colltorceríeu
colltorcerien
colltorci
colltorcis
colltorci
colltorcem
colltorceu
colltorcin
colltorcés
colltorcessis
colltorcés
colltorcéssim
colltorcéssiu
colltorcessin

colltorç
colltorci
colltorcem
colltorceu
colltorcin
Infinitiucolltòrcer
Gerundicolltorcent
Participi
colltorçutcolltorçuda
colltorçutscolltorçudes

Flexionat com: vèncer

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana