preexistir - verb

pre·e·xis·tir

intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
preexisteixo
preexisteixes
preexisteix
preexistim
preexistiu
preexisteixen
preexistia
preexisties
preexistia
preexistíem
preexistíeu
preexistien
preexistí
preexistires
preexistí
preexistírem
preexistíreu
preexistiren
preexistiré
preexistiràs
preexistirà
preexistirem
preexistireu
preexistiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
preexistiria
preexistiries
preexistiria
preexistiríem
preexistiríeu
preexistirien
preexisteixi
preexisteixis
preexisteixi
preexistim
preexistiu
preexisteixin
preexistís
preexistissis
preexistís
preexistíssim
preexistíssiu
preexistissin

preexisteix
preexisteixi
preexistim
preexistiu
preexisteixin
Infinitiupreexistir
Gerundipreexistint
Participi
preexistitpreexistida
preexistitspreexistides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana