pronominal; transitiu
Indicatiu | |||||
---|---|---|---|---|---|
Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
universalitzo universalitzes universalitza universalitzem universalitzeu universalitzen | universalitzava universalitzaves universalitzava universalitzàvem universalitzàveu universalitzaven | universalitzí universalitzares universalitzà universalitzàrem universalitzàreu universalitzaren | universalitzaré universalitzaràs universalitzarà universalitzarem universalitzareu universalitzaran | ||
Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
Present | Pretèrit imperfet | ||||
universalitzaria universalitzaries universalitzaria universalitzaríem universalitzaríeu universalitzarien | universalitzi universalitzis universalitzi universalitzem universalitzeu universalitzin | universalitzés universalitzessis universalitzés universalitzéssim universalitzéssiu universalitzessin | universalitza universalitzi universalitzem universalitzeu universalitzin |
Infinitiu | universalitzar | ||||
---|---|---|---|---|---|
Gerundi | universalitzant | ||||
Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : universalització
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana