sojornar - verb

so·jor·nar

intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
sojorno
sojornes
sojorna
sojornem
sojorneu
sojornen
sojornava
sojornaves
sojornava
sojornàvem
sojornàveu
sojornaven
sojorní
sojornares
sojornà
sojornàrem
sojornàreu
sojornaren
sojornaré
sojornaràs
sojornarà
sojornarem
sojornareu
sojornaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
sojornaria
sojornaries
sojornaria
sojornaríem
sojornaríeu
sojornarien
sojorni
sojornis
sojorni
sojornem
sojorneu
sojornin
sojornés
sojornessis
sojornés
sojornéssim
sojornéssiu
sojornessin

sojorna
sojorni
sojornem
sojorneu
sojornin
Infinitiusojornar
Gerundisojornant
Participi
sojornatsojornada
sojornatssojornades

Flexionat com: parlar

forma nominal : sojorn

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana