reblanir - verb

re·bla·nir

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
reblaneixo
reblaneixes
reblaneix
reblanim
reblaniu
reblaneixen
reblania
reblanies
reblania
reblaníem
reblaníeu
reblanien
reblaní
reblanires
reblaní
reblanírem
reblaníreu
reblaniren
reblaniré
reblaniràs
reblanirà
reblanirem
reblanireu
reblaniran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
reblaniria
reblaniries
reblaniria
reblaniríem
reblaniríeu
reblanirien
reblaneixi
reblaneixis
reblaneixi
reblanim
reblaniu
reblaneixin
reblanís
reblanissis
reblanís
reblaníssim
reblaníssiu
reblanissin

reblaneix
reblaneixi
reblanim
reblaniu
reblaneixin
Infinitiureblanir
Gerundireblanint
Participi
reblanitreblanida
reblanitsreblanides

Flexionat com: servir

forma nominal : reblaniment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana