acostar - verb

a·cos·tar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
acosto
acostes
acosta
acostem
acosteu
acosten
acostava
acostaves
acostava
acostàvem
acostàveu
acostaven
acostí
acostares
acostà
acostàrem
acostàreu
acostaren
acostaré
acostaràs
acostarà
acostarem
acostareu
acostaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
acostaria
acostaries
acostaria
acostaríem
acostaríeu
acostarien
acosti
acostis
acosti
acostem
acosteu
acostin
acostés
acostessis
acostés
acostéssim
acostéssiu
acostessin

acosta
acosti
acostem
acosteu
acostin
Infinitiuacostar
Gerundiacostant
Participi
acostatacostada
acostatsacostades

Flexionat com: parlar

forma nominal : acostament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana