pignorar - verb

pig·no·rar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
pignoro
pignores
pignora
pignorem
pignoreu
pignoren
pignorava
pignoraves
pignorava
pignoràvem
pignoràveu
pignoraven
pignorí
pignorares
pignorà
pignoràrem
pignoràreu
pignoraren
pignoraré
pignoraràs
pignorarà
pignorarem
pignorareu
pignoraran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
pignoraria
pignoraries
pignoraria
pignoraríem
pignoraríeu
pignorarien
pignori
pignoris
pignori
pignorem
pignoreu
pignorin
pignorés
pignoressis
pignorés
pignoréssim
pignoréssiu
pignoressin

pignora
pignori
pignorem
pignoreu
pignorin
Infinitiupignorar
Gerundipignorant
Participi
pignoratpignorada
pignoratspignorades

Flexionat com: parlar

forma nominal : pignoració

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana