transitiu
Indicatiu | |||||
---|---|---|---|---|---|
Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
opugno opugnes opugna opugnem opugneu opugnen | opugnava opugnaves opugnava opugnàvem opugnàveu opugnaven | opugní opugnares opugnà opugnàrem opugnàreu opugnaren | opugnaré opugnaràs opugnarà opugnarem opugnareu opugnaran | ||
Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
Present | Pretèrit imperfet | ||||
opugnaria opugnaries opugnaria opugnaríem opugnaríeu opugnarien | opugni opugnis opugni opugnem opugneu opugnin | opugnés opugnessis opugnés opugnéssim opugnéssiu opugnessin | opugna opugni opugnem opugneu opugnin |
Infinitiu | opugnar | ||||
---|---|---|---|---|---|
Gerundi | opugnant | ||||
Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : opugnació
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana