obturar - verb

ob·tu·rar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
obturo
obtures
obtura
obturem
obtureu
obturen
obturava
obturaves
obturava
obturàvem
obturàveu
obturaven
obturí
obturares
obturà
obturàrem
obturàreu
obturaren
obturaré
obturaràs
obturarà
obturarem
obturareu
obturaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
obturaria
obturaries
obturaria
obturaríem
obturaríeu
obturarien
obturi
obturis
obturi
obturem
obtureu
obturin
obturés
obturessis
obturés
obturéssim
obturéssiu
obturessin

obtura
obturi
obturem
obtureu
obturin
Infinitiuobturar
Gerundiobturant
Participi
obturatobturada
obturatsobturades

Flexionat com: parlar

forma nominal : obturació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana