transitiu
Indicatiu | |||||
---|---|---|---|---|---|
Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
obturo obtures obtura obturem obtureu obturen | obturava obturaves obturava obturàvem obturàveu obturaven | obturí obturares obturà obturàrem obturàreu obturaren | obturaré obturaràs obturarà obturarem obturareu obturaran | ||
Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
Present | Pretèrit imperfet | ||||
obturaria obturaries obturaria obturaríem obturaríeu obturarien | obturi obturis obturi obturem obtureu obturin | obturés obturessis obturés obturéssim obturéssiu obturessin | obtura obturi obturem obtureu obturin |
Infinitiu | obturar | ||||
---|---|---|---|---|---|
Gerundi | obturant | ||||
Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : obturació
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana