transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| objurgo objurgues objurga objurguem objurgueu objurguen | objurgava objurgaves objurgava objurgàvem objurgàveu objurgaven | objurguí objurgares objurgà objurgàrem objurgàreu objurgaren | objurgaré objurgaràs objurgarà objurgarem objurgareu objurgaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| objurgaria objurgaries objurgaria objurgaríem objurgaríeu objurgarien | objurgui objurguis objurgui objurguem objurgueu objurguin | objurgués objurguessis objurgués objurguéssim objurguéssiu objurguessin | objurga objurgui objurguem objurgueu objurguin | ||
| Infinitiu | objurgar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | objurgant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: arremangar
forma nominal : objurgació
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana