abonar - verb

a·bo·nar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
abono
abones
abona
abonem
aboneu
abonen
abonava
abonaves
abonava
abonàvem
abonàveu
abonaven
aboní
abonares
abonà
abonàrem
abonàreu
abonaren
abonaré
abonaràs
abonarà
abonarem
abonareu
abonaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
abonaria
abonaries
abonaria
abonaríem
abonaríeu
abonarien
aboni
abonis
aboni
abonem
aboneu
abonin
abonés
abonessis
abonés
abonéssim
abonéssiu
abonessin

abona
aboni
abonem
aboneu
abonin
Infinitiuabonar
Gerundiabonant
Participi
abonatabonada
abonatsabonades

Flexionat com: parlar

forma nominal : abonament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana