transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| infamo infames infama infamem infameu infamen | infamava infamaves infamava infamàvem infamàveu infamaven | infamí infamares infamà infamàrem infamàreu infamaren | infamaré infamaràs infamarà infamarem infamareu infamaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| infamaria infamaries infamaria infamaríem infamaríeu infamarien | infami infamis infami infamem infameu infamin | infamés infamessis infamés infaméssim infaméssiu infamessin | infama infami infamem infameu infamin | ||
| Infinitiu | infamar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | infamant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : infamació
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana