increpar - verb

in·cre·par

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
increpo
increpes
increpa
increpem
increpeu
increpen
increpava
increpaves
increpava
increpàvem
increpàveu
increpaven
increpí
increpares
increpà
increpàrem
increpàreu
increparen
increparé
increparàs
increparà
increparem
increpareu
increparan
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
increparia
increparies
increparia
increparíem
increparíeu
increparien
increpi
increpis
increpi
increpem
increpeu
increpin
increpés
increpessis
increpés
increpéssim
increpéssiu
increpessin

increpa
increpi
increpem
increpeu
increpin
Infinitiuincrepar
Gerundiincrepant
Participi
increpatincrepada
increpatsincrepades

Flexionat com: parlar

forma nominal : increpació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana