pronominal; transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| imanto imantes imanta imantem imanteu imanten | imantava imantaves imantava imantàvem imantàveu imantaven | imantí imantares imantà imantàrem imantàreu imantaren | imantaré imantaràs imantarà imantarem imantareu imantaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| imantaria imantaries imantaria imantaríem imantaríeu imantarien | imanti imantis imanti imantem imanteu imantin | imantés imantessis imantés imantéssim imantéssiu imantessin | imanta imanti imantem imanteu imantin | ||
| Infinitiu | imantar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | imantant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : imantació
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana