pronominal; transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| germanitzo germanitzes germanitza germanitzem germanitzeu germanitzen | germanitzava germanitzaves germanitzava germanitzàvem germanitzàveu germanitzaven | germanitzí germanitzares germanitzà germanitzàrem germanitzàreu germanitzaren | germanitzaré germanitzaràs germanitzarà germanitzarem germanitzareu germanitzaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| germanitzaria germanitzaries germanitzaria germanitzaríem germanitzaríeu germanitzarien | germanitzi germanitzis germanitzi germanitzem germanitzeu germanitzin | germanitzés germanitzessis germanitzés germanitzéssim germanitzéssiu germanitzessin | germanitza germanitzi germanitzem germanitzeu germanitzin | ||
| Infinitiu | germanitzar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | germanitzant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : germanització
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana