transitiu; intransitiu
Indicatiu | |||||
---|---|---|---|---|---|
Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
finalitzo finalitzes finalitza finalitzem finalitzeu finalitzen | finalitzava finalitzaves finalitzava finalitzàvem finalitzàveu finalitzaven | finalitzí finalitzares finalitzà finalitzàrem finalitzàreu finalitzaren | finalitzaré finalitzaràs finalitzarà finalitzarem finalitzareu finalitzaran | ||
Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
Present | Pretèrit imperfet | ||||
finalitzaria finalitzaries finalitzaria finalitzaríem finalitzaríeu finalitzarien | finalitzi finalitzis finalitzi finalitzem finalitzeu finalitzin | finalitzés finalitzessis finalitzés finalitzéssim finalitzéssiu finalitzessin | finalitza finalitzi finalitzem finalitzeu finalitzin |
Infinitiu | finalitzar | ||||
---|---|---|---|---|---|
Gerundi | finalitzant | ||||
Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : finalització
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana