espunyir - verb

es·pu·nyir

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
espunyeixo
espunyeixes
espunyeix
espunyim
espunyiu
espunyeixen
espunyia
espunyies
espunyia
espunyíem
espunyíeu
espunyien
espunyí
espunyires
espunyí
espunyírem
espunyíreu
espunyiren
espunyiré
espunyiràs
espunyirà
espunyirem
espunyireu
espunyiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
espunyiria
espunyiries
espunyiria
espunyiríem
espunyiríeu
espunyirien
espunyeixi
espunyeixis
espunyeixi
espunyim
espunyiu
espunyeixin
espunyís
espunyissis
espunyís
espunyíssim
espunyíssiu
espunyissin

espunyeix
espunyeixi
espunyim
espunyiu
espunyeixin
Infinitiuespunyir
Gerundiespunyint
Participi
espunyitespunyida
espunyitsespunyides

Flexionat com: servir

forma nominal : espunyida

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana