esposar - verb

es·po·sar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esposo
esposes
esposa
esposem
esposeu
esposen
esposava
esposaves
esposava
esposàvem
esposàveu
esposaven
esposí
esposares
esposà
esposàrem
esposàreu
esposaren
esposaré
esposaràs
esposarà
esposarem
esposareu
esposaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esposaria
esposaries
esposaria
esposaríem
esposaríeu
esposarien
esposi
esposis
esposi
esposem
esposeu
esposin
esposés
esposessis
esposés
esposéssim
esposéssiu
esposessin

esposa
esposi
esposem
esposeu
esposin
Infinitiuesposar
Gerundiesposant
Participi
esposatesposada
esposatsesposades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana