pronominal; transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| esporugueixo esporugueixes esporugueix esporuguim esporuguiu esporugueixen | esporuguia esporuguies esporuguia esporuguíem esporuguíeu esporuguien | esporuguí esporuguires esporuguí esporuguírem esporuguíreu esporuguiren | esporuguiré esporuguiràs esporuguirà esporuguirem esporuguireu esporuguiran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| esporuguiria esporuguiries esporuguiria esporuguiríem esporuguiríeu esporuguirien | esporugueixi esporugueixis esporugueixi esporuguim esporuguiu esporugueixin | esporuguís esporuguissis esporuguís esporuguíssim esporuguíssiu esporuguissin | esporugueix esporugueixi esporuguim esporuguiu esporugueixin | ||
| Infinitiu | esporuguir | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | esporuguint | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: servir
forma nominal : esporuguiment
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana