esclarir - verb

es·cla·rir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esclareixo
esclareixes
esclareix
esclarim
esclariu
esclareixen
esclaria
esclaries
esclaria
esclaríem
esclaríeu
esclarien
esclarí
esclarires
esclarí
esclarírem
esclaríreu
esclariren
esclariré
esclariràs
esclarirà
esclarirem
esclarireu
esclariran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esclariria
esclariries
esclariria
esclariríem
esclariríeu
esclaririen
esclareixi
esclareixis
esclareixi
esclarim
esclariu
esclareixin
esclarís
esclarissis
esclarís
esclaríssim
esclaríssiu
esclarissin

esclareix
esclareixi
esclarim
esclariu
esclareixin
Infinitiuesclarir
Gerundiesclarint
Participi
esclaritesclarida
esclaritsesclarides

Flexionat com: servir

forma nominal : esclariment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana