esbrinar - verb

es·bri·nar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esbrino
esbrines
esbrina
esbrinem
esbrineu
esbrinen
esbrinava
esbrinaves
esbrinava
esbrinàvem
esbrinàveu
esbrinaven
esbriní
esbrinares
esbrinà
esbrinàrem
esbrinàreu
esbrinaren
esbrinaré
esbrinaràs
esbrinarà
esbrinarem
esbrinareu
esbrinaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esbrinaria
esbrinaries
esbrinaria
esbrinaríem
esbrinaríeu
esbrinarien
esbrini
esbrinis
esbrini
esbrinem
esbrineu
esbrinin
esbrinés
esbrinessis
esbrinés
esbrinéssim
esbrinéssiu
esbrinessin

esbrina
esbrini
esbrinem
esbrineu
esbrinin
Infinitiuesbrinar
Gerundiesbrinant
Participi
esbrinatesbrinada
esbrinatsesbrinades

Flexionat com: parlar

forma nominal : esbrinament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana