embrutir - verb

em·bru·tir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
embruteixo
embruteixes
embruteix
embrutim
embrutiu
embruteixen
embrutia
embruties
embrutia
embrutíem
embrutíeu
embrutien
embrutí
embrutires
embrutí
embrutírem
embrutíreu
embrutiren
embrutiré
embrutiràs
embrutirà
embrutirem
embrutireu
embrutiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
embrutiria
embrutiries
embrutiria
embrutiríem
embrutiríeu
embrutirien
embruteixi
embruteixis
embruteixi
embrutim
embrutiu
embruteixin
embrutís
embrutissis
embrutís
embrutíssim
embrutíssiu
embrutissin

embruteix
embruteixi
embrutim
embrutiu
embruteixin
Infinitiuembrutir
Gerundiembrutint
Participi
embrutitembrutida
embrutitsembrutides

Flexionat com: servir

forma nominal : embrutiment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana