esbalair - verb

es·ba·la·ir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esbalaeixo
esbalaeixes
esbalaeix
esbalaïm
esbalaïu
esbalaeixen
esbalaïa
esbalaïes
esbalaïa
esbalaíem
esbalaíeu
esbalaïen
esbalaí
esbalaïres
esbalaí
esbalaírem
esbalaíreu
esbalaïren
esbalairé
esbalairàs
esbalairà
esbalairem
esbalaireu
esbalairan
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esbalairia
esbalairies
esbalairia
esbalairíem
esbalairíeu
esbalairien
esbalaeixi
esbalaeixis
esbalaeixi
esbalaïm
esbalaïu
esbalaeixin
esbalaís
esbalaïssis
esbalaís
esbalaíssim
esbalaíssiu
esbalaïssin

esbalaeix
esbalaeixi
esbalaïm
esbalaïu
esbalaeixin
Infinitiuesbalair
Gerundiesbalaint
Participi
esbalaïtesbalaïda
esbalaïtsesbalaïdes

Flexionat com: esvair

forma nominal : esbalaïment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana