enriquir - verb

en·ri·quir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
enriqueixo
enriqueixes
enriqueix
enriquim
enriquiu
enriqueixen
enriquia
enriquies
enriquia
enriquíem
enriquíeu
enriquien
enriquí
enriquires
enriquí
enriquírem
enriquíreu
enriquiren
enriquiré
enriquiràs
enriquirà
enriquirem
enriquireu
enriquiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
enriquiria
enriquiries
enriquiria
enriquiríem
enriquiríeu
enriquirien
enriqueixi
enriqueixis
enriqueixi
enriquim
enriquiu
enriqueixin
enriquís
enriquissis
enriquís
enriquíssim
enriquíssiu
enriquissin

enriqueix
enriqueixi
enriquim
enriquiu
enriqueixin
Infinitiuenriquir
Gerundienriquint
Participi
enriquitenriquida
enriquitsenriquides

Flexionat com: servir

forma nominal : enriquiment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana