engroguir - verb

en·gro·guir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
engrogueixo
engrogueixes
engrogueix
engroguim
engroguiu
engrogueixen
engroguia
engroguies
engroguia
engroguíem
engroguíeu
engroguien
engroguí
engroguires
engroguí
engroguírem
engroguíreu
engroguiren
engroguiré
engroguiràs
engroguirà
engroguirem
engroguireu
engroguiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
engroguiria
engroguiries
engroguiria
engroguiríem
engroguiríeu
engroguirien
engrogueixi
engrogueixis
engrogueixi
engroguim
engroguiu
engrogueixin
engroguís
engroguissis
engroguís
engroguíssim
engroguíssiu
engroguissin

engrogueix
engrogueixi
engroguim
engroguiu
engrogueixin
Infinitiuengroguir
Gerundiengroguint
Participi
engroguitengroguida
engroguitsengroguides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana