enfortir - verb

en·for·tir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
enforteixo
enforteixes
enforteix
enfortim
enfortiu
enforteixen
enfortia
enforties
enfortia
enfortíem
enfortíeu
enfortien
enfortí
enfortires
enfortí
enfortírem
enfortíreu
enfortiren
enfortiré
enfortiràs
enfortirà
enfortirem
enfortireu
enfortiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
enfortiria
enfortiries
enfortiria
enfortiríem
enfortiríeu
enfortirien
enforteixi
enforteixis
enforteixi
enfortim
enfortiu
enforteixin
enfortís
enfortissis
enfortís
enfortíssim
enfortíssiu
enfortissin

enforteix
enforteixi
enfortim
enfortiu
enforteixin
Infinitiuenfortir
Gerundienfortint
Participi
enfortitenfortida
enfortitsenfortides

Flexionat com: servir

forma nominal : enfortiment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana