replantejar - verb

re·plan·te·jar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
replantejo
replanteges
replanteja
replantegem
replantegeu
replantegen
replantejava
replantejaves
replantejava
replantejàvem
replantejàveu
replantejaven
replantegí
replantejares
replantejà
replantejàrem
replantejàreu
replantejaren
replantejaré
replantejaràs
replantejarà
replantejarem
replantejareu
replantejaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
replantejaria
replantejaries
replantejaria
replantejaríem
replantejaríeu
replantejarien
replantegi
replantegis
replantegi
replantegem
replantegeu
replantegin
replantegés
replantegessis
replantegés
replantegéssim
replantegéssiu
replantegessin

replanteja
replantegi
replantegem
replantegeu
replantegin
Infinitiureplantejar
Gerundireplantejant
Participi
replantejatreplantejada
replantejatsreplantejades

Flexionat com: pujar

forma nominal : replantejament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana