emparentar - verb

em·pa·ren·tar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
emparento
emparentes
emparenta
emparentem
emparenteu
emparenten
emparentava
emparentaves
emparentava
emparentàvem
emparentàveu
emparentaven
emparentí
emparentares
emparentà
emparentàrem
emparentàreu
emparentaren
emparentaré
emparentaràs
emparentarà
emparentarem
emparentareu
emparentaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
emparentaria
emparentaries
emparentaria
emparentaríem
emparentaríeu
emparentarien
emparenti
emparentis
emparenti
emparentem
emparenteu
emparentin
emparentés
emparentessis
emparentés
emparentéssim
emparentéssiu
emparentessin

emparenta
emparenti
emparentem
emparenteu
emparentin
Infinitiuemparentar
Gerundiemparentant
Participi
emparentatemparentada
emparentatsemparentades

Flexionat com: parlar

forma nominal : emparentament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana