emmarcir - verb

em·mar·cir

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
emmarceixo
emmarceixes
emmarceix
emmarcim
emmarciu
emmarceixen
emmarcia
emmarcies
emmarcia
emmarcíem
emmarcíeu
emmarcien
emmarcí
emmarcires
emmarcí
emmarcírem
emmarcíreu
emmarciren
emmarciré
emmarciràs
emmarcirà
emmarcirem
emmarcireu
emmarciran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
emmarciria
emmarciries
emmarciria
emmarciríem
emmarciríeu
emmarcirien
emmarceixi
emmarceixis
emmarceixi
emmarcim
emmarciu
emmarceixin
emmarcís
emmarcissis
emmarcís
emmarcíssim
emmarcíssiu
emmarcissin

emmarceix
emmarceixi
emmarcim
emmarciu
emmarceixin
Infinitiuemmarcir
Gerundiemmarcint
Participi
emmarcitemmarcida
emmarcitsemmarcides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana