embruixar - verb

em·brui·xar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
embruixo
embruixes
embruixa
embruixem
embruixeu
embruixen
embruixava
embruixaves
embruixava
embruixàvem
embruixàveu
embruixaven
embruixí
embruixares
embruixà
embruixàrem
embruixàreu
embruixaren
embruixaré
embruixaràs
embruixarà
embruixarem
embruixareu
embruixaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
embruixaria
embruixaries
embruixaria
embruixaríem
embruixaríeu
embruixarien
embruixi
embruixis
embruixi
embruixem
embruixeu
embruixin
embruixés
embruixessis
embruixés
embruixéssim
embruixéssiu
embruixessin

embruixa
embruixi
embruixem
embruixeu
embruixin
Infinitiuembruixar
Gerundiembruixant
Participi
embruixatembruixada
embruixatsembruixades

Flexionat com: parlar

forma nominal : embruixament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana