eixorivir - verb

ei·xo·ri·vir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
eixoriveixo
eixoriveixes
eixoriveix
eixorivim
eixoriviu
eixoriveixen
eixorivia
eixorivies
eixorivia
eixorivíem
eixorivíeu
eixorivien
eixoriví
eixorivires
eixoriví
eixorivírem
eixorivíreu
eixoriviren
eixoriviré
eixoriviràs
eixorivirà
eixorivirem
eixorivireu
eixoriviran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
eixoriviria
eixoriviries
eixoriviria
eixoriviríem
eixoriviríeu
eixorivirien
eixoriveixi
eixoriveixis
eixoriveixi
eixorivim
eixoriviu
eixoriveixin
eixorivís
eixorivissis
eixorivís
eixorivíssim
eixorivíssiu
eixorivissin

eixoriveix
eixoriveixi
eixorivim
eixoriviu
eixoriveixin
Infinitiueixorivir
Gerundieixorivint
Participi
eixoriviteixorivida
eixorivitseixorivides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana