desenllacar - verb

des·en·lla·car

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desenllaco
desenllaques
desenllaca
desenllaquem
desenllaqueu
desenllaquen
desenllacava
desenllacaves
desenllacava
desenllacàvem
desenllacàveu
desenllacaven
desenllaquí
desenllacares
desenllacà
desenllacàrem
desenllacàreu
desenllacaren
desenllacaré
desenllacaràs
desenllacarà
desenllacarem
desenllacareu
desenllacaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desenllacaria
desenllacaries
desenllacaria
desenllacaríem
desenllacaríeu
desenllacarien
desenllaqui
desenllaquis
desenllaqui
desenllaquem
desenllaqueu
desenllaquin
desenllaqués
desenllaquessis
desenllaqués
desenllaquéssim
desenllaquéssiu
desenllaquessin

desenllaca
desenllaqui
desenllaquem
desenllaqueu
desenllaquin
Infinitiudesenllacar
Gerundidesenllacant
Participi
desenllacatdesenllacada
desenllacatsdesenllacades

Flexionat com: abarrocar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana