dessuar - verb

des·su·ar

pronominal; transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
dessuo
dessues
dessua
dessuem
dessueu
dessuen
dessuava
dessuaves
dessuava
dessuàvem
dessuàveu
dessuaven
dessuí
dessuares
dessuà
dessuàrem
dessuàreu
dessuaren
dessuaré
dessuaràs
dessuarà
dessuarem
dessuareu
dessuaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
dessuaria
dessuaries
dessuaria
dessuaríem
dessuaríeu
dessuarien
dessuï
dessuïs
dessuï
dessuem
dessueu
dessuïn
dessués
dessuessis
dessués
dessuéssim
dessuéssiu
dessuessin

dessua
dessuï
dessuem
dessueu
dessuïn
Infinitiudessuar
Gerundidessuant
Participi
dessuatdessuada
dessuatsdessuades

Flexionat com: apariar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana