despoblar - verb

des·po·blar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
despoblo
despobles
despobla
despoblem
despobleu
despoblen
despoblava
despoblaves
despoblava
despoblàvem
despoblàveu
despoblaven
despoblí
despoblares
despoblà
despoblàrem
despoblàreu
despoblaren
despoblaré
despoblaràs
despoblarà
despoblarem
despoblareu
despoblaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
despoblaria
despoblaries
despoblaria
despoblaríem
despoblaríeu
despoblarien
despobli
despoblis
despobli
despoblem
despobleu
despoblin
despoblés
despoblessis
despoblés
despobléssim
despobléssiu
despoblessin

despobla
despobli
despoblem
despobleu
despoblin
Infinitiudespoblar
Gerundidespoblant
Participi
despoblatdespoblada
despoblatsdespoblades

Flexionat com: parlar

forma nominal : despoblament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana