desordir - verb

des·or·dir

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desordeixo
desordeixes
desordeix
desordim
desordiu
desordeixen
desordia
desordies
desordia
desordíem
desordíeu
desordien
desordí
desordires
desordí
desordírem
desordíreu
desordiren
desordiré
desordiràs
desordirà
desordirem
desordireu
desordiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desordiria
desordiries
desordiria
desordiríem
desordiríeu
desordirien
desordeixi
desordeixis
desordeixi
desordim
desordiu
desordeixin
desordís
desordissis
desordís
desordíssim
desordíssiu
desordissin

desordeix
desordeixi
desordim
desordiu
desordeixin
Infinitiudesordir
Gerundidesordint
Participi
desorditdesordida
desorditsdesordides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana