desniar - verb

des·ni·ar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desnio
desnies
desnia
desniem
desnieu
desnien
desniava
desniaves
desniava
desniàvem
desniàveu
desniaven
desnií
desniares
desnià
desniàrem
desniàreu
desniaren
desniaré
desniaràs
desniarà
desniarem
desniareu
desniaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desniaria
desniaries
desniaria
desniaríem
desniaríeu
desniarien
desniï
desniïs
desniï
desniem
desnieu
desniïn
desniés
desniessis
desniés
desniéssim
desniéssiu
desniessin

desnia
desniï
desniem
desnieu
desniïn
Infinitiudesniar
Gerundidesniant
Participi
desniatdesniada
desniatsdesniades

Flexionat com: apariar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana