desfonar - verb

des·fo·nar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desfono
desfones
desfona
desfonem
desfoneu
desfonen
desfonava
desfonaves
desfonava
desfonàvem
desfonàveu
desfonaven
desfoní
desfonares
desfonà
desfonàrem
desfonàreu
desfonaren
desfonaré
desfonaràs
desfonarà
desfonarem
desfonareu
desfonaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desfonaria
desfonaries
desfonaria
desfonaríem
desfonaríeu
desfonarien
desfoni
desfonis
desfoni
desfonem
desfoneu
desfonin
desfonés
desfonessis
desfonés
desfonéssim
desfonéssiu
desfonessin

desfona
desfoni
desfonem
desfoneu
desfonin
Infinitiudesfonar
Gerundidesfonant
Participi
desfonatdesfonada
desfonatsdesfonades

Flexionat com: parlar

forma nominal : desfonament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana