desentumir - verb

des·en·tu·mir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desentumeixo
desentumeixes
desentumeix
desentumim
desentumiu
desentumeixen
desentumia
desentumies
desentumia
desentumíem
desentumíeu
desentumien
desentumí
desentumires
desentumí
desentumírem
desentumíreu
desentumiren
desentumiré
desentumiràs
desentumirà
desentumirem
desentumireu
desentumiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desentumiria
desentumiries
desentumiria
desentumiríem
desentumiríeu
desentumirien
desentumeixi
desentumeixis
desentumeixi
desentumim
desentumiu
desentumeixin
desentumís
desentumissis
desentumís
desentumíssim
desentumíssiu
desentumissin

desentumeix
desentumeixi
desentumim
desentumiu
desentumeixin
Infinitiudesentumir
Gerundidesentumint
Participi
desentumitdesentumida
desentumitsdesentumides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana